30 set. Full de ruta del Projecte InEExS sobre polítiques per a la reproducció de models innovadors de serveis energètics: una aproximació nacional
Verdia Legal és soci participant del projecte LIFE InEExS Models innovadors de serveis energètics (eficiència) per a la integració sectorial a través de Blockchain des del seu inici el novembre de 2022, aportant l’assessorament jurídic necessari en el desenvolupament de les diferents fases del projecte. El principal objectiu d’aquest projecte és afavorir el desplegament de serveis energètics integrats entre sectors i vectors energètics, així com la “tokenització” de les dades d’estalvi energètic en una Blockchain pública per a facilitar la cooperació entre segments i actors del mercat.
Entre altres, una de les responsabilitats de Verdia Legal ha sigut l’assessorament en el desenvolupament i evolució dels esquemes legals i contractuals dels diferents models de negoci, per dissenyar models de contractes adequats que puguin ser replicables i que facilitin la implementació de serveis energètics intel·ligents integradors de sectors, així com el desplegament d’una àmplia gamma de tecnologies sostenibles. Els esquemes contractuals desenvolupats es poden trobar aquí.
En execució del projecte InEExS, el consorci ha elaborat el document “Full de ruta de polítiques per a la reproducció de models innovadors de serveis energètics”, en el que es formulen recomanacions amb l’objectiu de promoure la digitalització del sistema energètic cap a la transició a una energia neta.
Aquest full de ruta ha sigut plantejat com un treball d’àmbit europeu que permet tenir una base per a l’elaboració d’informes equivalents a nivell nacional que incloguin les particularitats de cada estat membre de la Unió Europea.
En complement del full de ruta, a continuació, es realitza una aproximació dels diferents aspectes mencionats en el document, aterrant-los al context de la regulació espanyola. Per això, s’analitzarà l’estat de la regulació en algunes de les diferents àrees d’interès considerades al full de ruta, com son les comunitats energètiques, les xarxes i comptadors intel·ligents i, finalment, els mercats de flexibilitat.
1. Comunitats energètiques
El desenvolupament de les comunitats energètiques a Espanya ha avançat notablement els últims anys des de la seva inclusió a la Llei del Sector Elèctric com a subjecte del sector elèctric. Aquest reconeixement de les comunitats energètiques es va produir l’any 2020 amb la publicació del Reial Decret-llei 23/2020 que va transposar parcialment les directives europees sobre energies renovables i del mercat interior de l’electricitat, definint i diferenciant les figures de les comunitats d’energies renovables (CER) i de les comunitats ciutadanes d’energia (CCE).
S’esperava que aquesta transposició parcial de la normativa comunitària fos completada mitjançant l’aprovació d’un reial decret que havia de concretar el desenvolupament i la regulació específica d’ambdues figures. En aquest sentit, es va sotmetre a tràmit d’informació pública una proposta de text que, avui en dia, no ha sigut aprovat ni publicat.
Malgrat aquesta paralització en el desenvolupament regulador de les comunitats energètiques, la proliferació d’aquestes figures ha seguit augmentant. Això ha estat motivat, principalment, gràcies a les mesures de suport i programes d’incentius que el Govern ha impulsat en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i els fons europeus Next Generation EU, així com en execució dels objectius del PNIEC.
Els tres grans programes d’ajudes que formen el nucli del sistema de suport a les comunitats energètiques a Espanya han estat els programes CE Implementa, CE Impulsa i CE Oficines gestionats per l’IDAE i sota el paraigües dels quals s’ha impulsat la creació i desenvolupament de comunitats energètiques a tot el país, finançant actuacions en energies renovables, eficiència energètica, mobilitat sostenible i gestió de la demanda.
Per tot això, es pot considerar que Espanya ja està actualment duent a terme moltes de les recomanacions incloses al Full de ruta d’InEExS, tals com l’alineació de la normativa nacional amb les definicions de la UE sobre les comunitats energètiques, el reconeixement legal i el suport administratiu i financer d’aquestes figures o la provisió de subvencions i programes d’ajudes per aquests projectes. Així mateix, s0han establert objectius específics a nivell nacional i local que permeten la promoció d’accions energètiques liderades pels ciutadans generant confiança i impulsant la participació local a la transició energètica.
2. Xarxes i comptadors intel·ligents
La implantació de les xarxes i comptadors intel·ligents és essencial per proporcionar informació en temps real de l’ús d’energia a consumidors i proveïdors i promoure, així, la flexibilització del mercat elèctric. Espanya és líder en alguns segments de la digitalització. De fet, l’informe “Unlocking flexibility: No-regret actions to remove barriers to demand response”, elaborat per l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació de Reguladors d’Energia, constata que a Espanya el desplegament dels mesuradors intel·ligents en els consumidors domèstics s’acosta al 100%, essent aquest un dels majors percentatges de la Unió Europea.
D’aquesta forma, el desplegament massiu de comptadors intel·ligents, que faciliten la lectura remota, la gestió i discriminació horària de les mesures, així com la telegestió, han permès dotar a la xarxa de distribució d’una infraestructura bàsica de digitalització.
El desenvolupament de xarxes intel·ligents segueix sent prioritat a l’agenda nacional, i compta amb el suport del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 i el Pla PRTR, amb inversions significatives destinades a la digitalització de la xarxa i la integració de renovables. Iniciatives com el Reial Decret 1125/2021 han canalitzat fons europeus per aquestes finalitats.
Malgrat això, la digitalització de la xarxa s’enfronta a nombrosos reptes, i una bona part d’aquests estan directament vinculats amb la retribució de les xarxes. La transformació digital del sistema elèctric exigeix grans inversions i un marc regulador que asseguri una retribució justa i incentivi la modernització, evitant sobrecostos pel consumidor, però sense posar en risc la viabilitat econòmica de les empreses gestores de la xarxa.
Altres reptes als quals s’enfronta la digitalització de les xarxes son la necessària modernització d’infraestructures antigues, la integració d’energies renovables i la gestió de l’emmagatzematge, la interoperabilitat i visibilitat en temps real, la ciberseguretat i la protecció de dades, la bretxa digital territorial i la participació dels consumidors.
Molts d’aquests desafiaments coincideixen amb les recomanacions incloses al Full de ruta i que, al seu torn, van molt alineades amb el Projecte InEExS. Destaquem, per exemple, la necessitat de desenvolupar sistemes interoperables per l’intercanvi segur de dades entre les parts interessades, que ha d’anar acompanyat amb el corresponent establiment de directrius nacionals sobre l’intercanvi de dades energètiques sota el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). És important remarcar que, en el marc del Projecte InEExs, s’han analitzat els desafiaments que suposa l’aparició i utilització de tecnologies de comptabilitat distribuïdora com el blockchain o els contractes intel·ligents en el desenvolupament de models de negoci que faciliten la implantació de serveis energètics intel·ligents.
3. Flexibilitat del sistema i mercats de flexibilitat
A Europa, el concepte de flexibilitat ha sigut definit a través del Reglament (UE) 2024/1747, que al seu article 2 la defineix com la “capacitat del sistema elèctric per adaptar-se a la variabilitat dels patrons de generació i consum, així com a la disponibilitat de la xarxa, en els seus diferents horitzons temporals del mercat”. Per la seva part, l’article 32 de la Directiva 2019/944/UE introdueix els incentius per l’ús de la flexibilitat a les xarxes de distribució, establint així les bases pel desenvolupament dels anomenats mercats locals de flexibilitat.
Aquests mercats han de permetre una gestió més intel·ligent, eficient i sostenible del sistema elèctric, beneficiant tant als operadors (optimitzant l’ús de les infraestructures elèctriques i permetent la integració d’energies renovables) com als participants i consumidors (permetent-los tenir un millor control sobre el seu consum d’energia i, en el seu cas, rebent una contraprestació per la seva flexibilitat quan es requereixi).
La Llei 7/2021, de canvi climàtic i transició energètica, va establir el compromís de desenvolupar els mercats locals d’energia a Espanya en un termini de dotze mesos des de la seva entrada en vigor. Aquest desenvolupament s’havia de materialitzar com a part de l’estratègia per avançar cap a la transició energètica, fomentar la participació dels consumidors i comunitats energètiques, i facilitar la integració de recursos distribuïts i renovables a nivell local. Tanmateix, aquest compromís no s’ha vist materialitzat en el termini previst.
Si bé el PNIEC contempla iniciatives que s’orienten cap a la futura implementació dels mercats locals, en el cas d’Espanya, actualment, aquests mercats es troben en procés de regulació i desenvolupament normatiu, no comptant encara amb un marc definit i operatiu. El PNIEC contempla la necessitat d’avançar en la seva regulació, disseny i implementació, però no detalla accions concretes ni terminis tancats per la seva posada en funcionament.
No obstant, poc a poc es van produint desenvolupament normatius que van marcant el camí per a la implementació d’aquests mercats. Un dels avenços més rellevants es va produir amb la publicació de la Circular 1/2024, de 27 de setembre, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), per la qual s’estableix la metodologia i condicions de l’accés i de la connexió a les xarxes de transport i distribució de les instal·lacions de demanda d’energia elèctrica.
Entre les seves novetats, defineix el concepte de “capacitat d’accés flexible” i contempla la possibilitat de què les instal·lacions de demanda sol·liciten un accés flexible, amb l’objectiu de permetre una utilització més eficient de la xarxa, especialment en zones amb menor capacitat disponible, i afavorir així l’electrificació de la demanda.
Un altre exemple és l’aprovació per part del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITERD) el març de 2025 de cinc projectes pilot a través del banc de proves regulador (sandbox) , per assajar, en un entorn regulador controlat, solucions innovadores en flexibilitat, emmagatzematge, agregació i gestió de la demanda, i tots ells enfocats en flexibilitzar les xarxes de distribució i eliminar les barreres reguladores per a la participació en mercats de balanç i serveis de flexibilitat.
Finalment, cal destacar que, recentment, s’han tramitat iniciatives legislatives que pretenien desenvolupar la flexibilitat del sistema elèctric. Aquest ha sigut el cas del Reial Decret-llei 7/2025, aprovat el juny, però que no es va poder arribar a convalidar i, per tant, va ser derogat. Davant d’aquesta situació, el Govern ha optat per reactivar la via dels reglaments – que no precisen de majories parlamentàries – i, en aquest sentit, s’ha iniciat la tramitació urgent d’un projecte de Reial Decret que estableixi una nova regulació en subministrament i contractació d’energia. Aquest projecte desenvolupa finalment reglamentàriament la figura de l’agregador independent, com a subjecte que pot agrupar demanda per participar i operar en tots els mercats elèctrics, inclosos els serveis de flexibilitat. Una altra iniciativa legislativa recent, relacionada amb la flexibilitat del sistema, és la proposta d’ordre ministerial per crear un mercat de capacitat en el sistema elèctric peninsular, que va ser sotmesa a audiència pública a finals de 2024 però que encara es troba pendent d’aprovació definitiva.
4. Conclusió
Tant la Unió Europea com Espanya han abordat, en la seva regulació, els aspectes claus que permetran digitalitzar i modernitzar el sistema energètic i orientar-lo cap a la descarbonització de l’economia. Així, la UE ha aprovat plans decisius com l’Objectiu 55 i el REPowerEU.
Per la seva part, a Espanya, documents com el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i el PNIEC han servit com a palanca política per impulsar les principals iniciatives abordades en aquest article. De fet, aquestes iniciatives son claus per complir amb els objectius previstos al PNIEC, tals com aconseguir, al 2030, un 32% de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a 1990, un 48% de renovables sobre l’ús final de l’energia o un 81% d’energia renovable en la generació elèctrica.
En la mateixa línia, programes com el CE IMPLEMENTA han finançat més de 120 projectes de comunitats energètiques, mentre que estratègies com l’Estratègia d’Emmagatzematge Energètic està sent clau per digitalitzar el sector i desplegar eines que aportin flexibilitat.
Espanya ha demostrat un compromís ferm amb la transició energètica, reflectit en l’impuls a les comunitats energètiques, la massiva implantació de comptadors intel·ligents i els primers passos cap a la creació de mercats locals de flexibilitat. Tanmateix, persisteixen desafiaments reguladors i tècnics que requereixen de polítiques nacionals clares i mesures actuals i planificades per consolidar aquests avenços.
Amb tot, els objectius ambiciosos marcats pel PNIEC requeriran d’un esforç addicional i de la integració de solucions innovadores com les propostes en el sí del projecte LIFE InEExS.